divendres, 11 abril de 2014

La 5na. AeroXatonada de l'Alats Club Esportiu,
pel diumenge vinent dia 27 a Bellvei.



        Com ja va sent tradicional en cada últim diumenge d’abril, enguany, l'ALATS CLUB ESPORTIU ens anuncia la seva AeroXatonada pel dia 27. La trobada, igualment com les altres es durà a terme en el Camp de Vol de Bellvei (Tarragona).

        Per quins desitgin participar-hi, es prega feu la corresponent preinscripció que no comporta compromís. Trobareu el menú a la web de l’aeroclub; www.alats.eu. Una vegada el formulari es trobi degudament complimentat és enviat de forma automàtica a: info@alats.eu.
        Data límit per apuntar-s'hi: 24 d'abril. Aquesta preinscripció pretén evitar cues i demores en l'expedició dels tiquets i facilitar a l'Organització la previsió d'assistents.

        L'ordre d'acolliment es correspondrà amb l'ordre de venda dels tiquets. Els comensals que no hagin enviat la preinscripció a l'avançada, ho faran presencialment en el Camp de Vol, a on deuran igualment subscriure el formulari abans de recollir els tiquets, tot, entre les 11:30 fins 13:00

        El nombre de places sons limitades a 120 comensals (ateses per rigorós ordre d'inscripció).

        En cas de meteorologia adversa: SE SUSPENDRÀ L'ESDEVENIMENT CONFIRMANT NOVA DATA.





Com arribar en U.L.M.:

• Coordenades del camp: Latitud 41º14’40” N – Longitud 001º33’49” I
• Elevació: 302 peus (92 metres).
• Pista Orientació: 04 / 22 terra compactada, Longitud/amplària: 455 x 30 mts.
• Ràdio: 130.125 Mhz. Autoinformación amb ajudes al tràfic des de terra.
• Alba: 06:54 hrs. Ocàs: 20:48 hrs.(hora local).
Observacions:
• Incorporació al circuit a 1000 peus AGL al NW del camp de vol, iniciant
tram de vent en cua a esquerres 04 o dretes 22.
• Pista amb lleugera baixada entrant per la 22.
• En abandonar pista, seguir les indicacions del personal encarregat de la
distribució en la plataforma.
• NO ARRENCAR EL MOTOR, estant d'esquena als hangars.

Circuit Trànsit Arribada Aeronaus per a l'AeroXatonada.


Carta Aproximació Visual a Bellvei (FAC)


Com arribar en cotxe.

• Des de la N340 accedir a la població de Bellvei per l'entrada del Sud (la primera
circulant direcció Barcelona i l'última circulant vers Tarragona) passar
per davant del Pavelló Poliesportiu direcció Santa Oliva i una vegada passades les
vies del tren a l'esquerra.


Menú AeroXatonada:
Xató, Melòs de Vedella, Gelat o Flam, Pa, Vi, Cava del Penedès, Aigua, Cafè i Infuisions.

Preus:

1. Pilots/Copilots que arribin volant amb les seves aeronaus = 18€.
2. Socis/Sòcies Alats Club Esportiu = 18€.
3. Usuaris del camp de vol de Bellvei i els seus familiars = 20€.
4. Públic General = 25€.

Un exemple del menú de la Xatonada.




Entitats Col·laboradores

 

 
 





NOTA:
En el cas que desitgeu posar-vos en contacta amb Aeribalta.com,
utilitzeu un dels dos correus que es troben indicats damunt d'aquest text. Gràcies.

divendres, 4 abril de 2014

Trobada al Centre de la Memòria Històrica
de l'Aeròdrom de La Sénia, al Montsià.




        El proppassat dissabte dia 29 de març, convidats per responsables del Patronat del Camp d’Aviació de la Sénia, organisme autònom del seu Ajuntament, un grup de membres de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya, encapçalat per en Francesc Val, que fou qui va traslladar-se a l'Aeroport de Sabadell per recollir l'autor d'aquesta ressenya, s'arribaren fins a aquesta població de la comarca del Montsià a Tarragona, per visitar el Museu Històric de l'aeròdrom republicà situat a uns tres quilòmetres a l'Est de la població.
        En la visita varen ser acompanyats pel vicepresident de l'Associació D'aviadors de la República (ADAR) de Barcelona, Antoni Valldeperes, fill de La Sénia.





        L’aeròdrom va acabar les seves obres vers el dia 9 de setembre del 1937, feia més d’un any que la guerra s’havia iniciat.
        Les dimensions del camp eren, de Nord a Sud, de 1.200 m., i de 1.100 m d’Est a Oest. Es trobava format per tres pistes, que orientades segons la Rosa dels Vents eren: E-W 900; NNW-SSE 1.000; i NE-SW 750.
        Una vegada construïdes les pistes s’instal·laren tots els equipaments pel normal funcionament del camp d’aviació: Oficines de vol, magatzems de manteniment, sistemes de comunicació, allotjaments i refugis. Provisionalment foren construïts barracots de fusta que en acabar-se la guerra es van desmuntar.

        L’època republicana a la Sénia va durar molt poc temps, el 14 d’abril de 1938 van entrar ja els nacionals al poble, donat que les tropes republicanes, sense oferir cap resistència, s’anaven retirant en front la pressió de l’avenç de les tropes franquistes.


        Diuen les cròniques sorgides de la veu popular, que en acabar-se les obres de l’aeròdrom, en un moment donat van començar a arribar avions, i el poble es volcà a veure’ls a aterrar. Expressaren que “els primers avions que van arribar eren uns caces de dues ales, una damunt de l’altra, es podria dir que en tenien quatre”.
        És més que probable que es tractés dels biplans Polikarpov I-15, nomenats com “Xatos”, paraula derivada pel so en ser pronunciat el seu nom en rus, “Txaica”, que vol dir “Gavina”, nom donat per la forma que tenia l’encast de les ales superiors al fusellatge.

        Pel que deia la gent del poble, sembla que aquells aviadors republicans no tenien gens d’experiència de vol, "per aterrar amb aquells avions van haver de fer un munt d’intents, i cada vegada que quasi ho aconseguien, l’avió es tornava a enlairar. Per fer aterrar el primer avió els va costar més o menys un parell hores. Posteriorment ja van aprendre a fer aterrar els altres avions".

        Al cap de pocs dies arribaren els Polikarpov I-16 i els bimotors Katiuskes.




        Polikarpov I-16
        Potència: 730 C.V.
        Envergadura: 9 m.
        Longitud: 6 m.
        Pes total: 1.600 Kg.
        Velocitat màxima: 450 Km/h.
        Velocitat de creuer: 300 Km/h.
        Pujada a: 5.000 m 6,3 min.
        Sostre: 5.000 m.
        Radi d’acció: 820 Km.
        Armament: 2 x 7,62 mm.



        Posterior als primers Polikarpov I-15 Xato que operaren a l'aeròdorm de La Sénia, arribaren els següents:
- TUPOLEV SB-2 "KATIUSKA", bombarder bimotor monoplà armat amb metralladores, dos tripulants i un metrallador.
- POLIKARPOV I-16 "MOSKA" (Moskou) o "RATA", caça monoplaça de metrallament.
- GONZÁLEZ GIL (GP) Avioneta d’entrenament i enllaç.
- LATÉCOÈRE 28 Avió civil monoplà que posteriorment va ser modificat per a transportar bombes de 50 Kg.



Arribada dels nacionals i de la Legió Còndor

        En l’arribada dels nacionals l’aeròdrom el dia 14 d’abril de 1938, aquest va ser ocupat per l’aviació Alemanya denominada com a Legió Còndor. Diuen les cròniques que els habitants de La Sénia varen ser molt ben tractats per part d’aquelles tropes, que generaren una magnífica convivència durant tota la seva estada allà.




        A partir de l'ocupació per part dels nacionals de l'aeròdrom de La Sénia, amb els alemanys hi varen operar els avions referenciats a la llista següent:

- HEINKEL-111 Vulgarment anomenat "PEDRO" avió de metrallament i bombardeig.
- MESSERCHMIT BF-109 A B F Aquest ultimo era el més modern, caça monoplaça de metrallament i escorta.
- JUNKERS-87 "STUKA", bombarder en picat.
- DORNIER-17 "Bacallans" o "Llapis Volant" per la seva forma allargada. Aparell de bombardeig i reconeixement fotogràfic.
- HEINKEL-70 Avió lleuger de reconeixement que alguna vegada va servir com a bombarder.
- HENSCHEL HS-123 Avió biplaça de bombardeig en picat.
- HENSCHEL HS-126 Biplaza de col·laboració i reconeixement.
- ARADO- AR 68, avió de caça "nocturn" molt poc utilizat per al Grup J/88, degut a les seves baixes prestacions.
- FIESELER FI-156 Avió lleuger, monoplaça.
- FIAT CR-32 " CHIRRI", estava pilotat pel comandant Garcia Morato. De tant en tant sobrevolava La Sénia per provar alguns dels avions que tenien els alemanys.
- POLIKARPOV I-15 Conegut vulgarment com el "XATO". Aquest avió era el que pilotava el Sergent Arranz, que es va passar a la zona nacional, després de pintar-lo adequadament. Va aterrar a La Sénia durant la Batalla de l'Ebre, òbviament quan ja es trobava sota el domini nacional.
- TUPOLEV SB-2 "KATIUSKA", bombarder bimotor monoplà armat amb metralladores, dos tripulants i un metrallador. Que la Legión Cóndor, va portar per la seva evaluació a la Sénia,



Centre d’Interpretació del Camp d’Aviació de la Sènia


        Acabades les obres de reedificació i restauració de l’edifici principal de l’aeròdrom durant la guerra, organitzat pel seu Patronat, el dissabte dia 20 d'agost del proppassat 2013 foren inaugurades les noves instal·lacions del Camp d'Aviació de la Sénia amb el seu Museu.

        El Patronat del Camp d’Aviació de La Sénia, que es troba presidit per la senyora Na Maria Pilar Ballester Ferreres, avui l'alcaldesa, és un organisme autònom de l’Ajuntament de la Sénia, la missió del qual és la recuperació, dignificació i difusió del patrimoni local que conformen les restes de l'aeròdrom de la guerra civil espanyola.

        Creat l’any 2007, aquest organisme públic va ser instaurat per un col·lectiu de professionals procedents de diferents àmbits, com són l’aeronàutica, la política, la història o l’escriptura, amb un interès comú: la museïtzació del Camp d’Aviació i la seva conversió en un indret únic al país i de gran atractiu cultural.



Iniciem la visita al Museu de la Memòria Històrica del
Centre d’Interpretació del Camp d’Aviació de la Sènia

        La visita va ser guiada per l'Anna De Miguel, un important valor com a guia per ser en extrem coneixedora de totes les dimensions que de la història ens va venir en il·lustrar.


        En traspassar el vestíbul, i havent passat el mostrador del Museu, cap a la dreta es pot veure una representació de l’escriptori que ocupava el Cap responsable de l’aeròdrom.
        Sobre de la taula, unes quantes còpies de documents originals de l’època amb altres elements, com era per exemple el telèfon, tal com es mostra en les dues primeres fotografies.

        A la foto de continuació, a la de la dreta, unes fotos emmarcades de pilots que destacaren durant la curta estança dels republicans a l’aeròdrom, també s’hi mostren maletes de fusta que eren emprades pels pilots i la resta de personal de l’aeròdrom.


        En diferents panells adossats als murs es fa palès el moviment succeït a l'aeròdrom, també n'hi ha dos que fan referència a l'anterior i posterior canvi de forces que el va ocupar.

 

        La nostra guia, Anna De Miguel, va fer-nos una extensa i documentada explicació dels diferents aspectes del que consta el Museu, acompanyada amb moltes dades dels episodis ocorreguts a l’aeròdrom durant tota la guerra, tant en la presencia republicana com de l’arribada dels nacionals amb els nazis i la seva disciplinada estada a La Sénia.


        A continuació, el col·lectiu visitant va poder gaudir d’una projecció en la qual hi apareixien testimonis de l’època, tant d’un destacat pilot alemany que també va relatar les seves aventures aèries, com de gent del poble que explicaven les seves vivències de durant la guerra atansant-se a l’aeròdrom, i sobretot del bon tracte que en el poble varen rebre per part dels germànics.



        La nostra guia Anna ens va mostrar tots els espais del Museu, i entre els diferents llocs hi vàrem veure peces i objectes d’aviació de transcendent interès.
        Per exemple, el desmantellat motor Elizalde de 9 cilindres que desenvolupava 750 CV de la foto de continuació, que va pertànyer a un CASA Junkers J-52 3M (CASA 352 L) dels que va operar a La Sénia. Avió que baix llicència de la casa Junkers va produir l’espanyola Construcciones Aeronáuticas, S. A.




        En els expositors vitrallats hi havia un valuós nombre d’elements de l’època, com ho era, per exemple, una bruixola mestra o mare. S´emplegava bàsicament per fer la carta de correcció de les bruixoles instal-lades als avións. Va ser una donació aportada per l´Aeroteca.

i uns binocles, junt amb uns llibres entre els quals n’hi havia un de rus, amb el títol, Des de Madrid fins a Halhin-Gol. Notes d'un aviador. del pilot Boris Smirnov, a on s'hi troba un capìtol titulat *“Sabadell, Sabadell” dedicat a la seva aviació republicana en el que hi consta una referència a l’accident mortal del pilot enterrat a La Sénia, Nikolai Andreevich Voloshenko, i vitualles com ho era un dels cascs de cuiro que portava la tripulació, plaques commemoratives, i altres elements i testimonis de reduida dimensió, etc.

        *Un altra exemplar del llibre de Boris Smirnov es troba dipositat a l'Arxiu Històric de Sabadell, donació efectuada a l’ensems, per la historiadora rússa de l'aviació republicana, Maria Prilepskaia i qui escriu aquesta ressenya. El capítol referit a la ciutat va ser traduït i publicat a la revista Arraona que edita l’AHS.


        A la imatge superior hi veiem un panell d'instruments d'un Messerschmitt Bf 109, i a la lleixa del damunt restes d'un Messerchmitt BF 109 estrellat, recuperades dels aiguamolls d'El Prat a finals del 2002. Història que expressem a continuació.


        Les restes del Messerschmitt BF109 E-3, i altres vestigis del qual mostrem seguidament, es refereixen a l'accident mortal que al matí del dia 7 de desembre del 1940 va patir a l’Aeroport d’El Prat el tinent provisional de l’Ejèrcit de l’Aire, Eduardo Laucirica Charlén. Elemnets trobats junt amb les restes del pilot el novembre de l’any 2002, i que una vegada recuperats han anat a formar part del llegat de la Memòria Històrica a La Sénia, fet motivat, degut que el caça alemany havia operat en aquest mateix aeròdrom.

        L’accident es va produir durant una exhibició d’acrobàcia en la qual el pilot va efectuar un picat molt pronunciat, que en no poder-ne sortir es va estavellar enfonsant-se dins el fang dels aiguamolls. A on l’avió amb el seu pilot en un instant va desaparèixer de la vista dels aterrits espectadors, entre els quals s'hi trobava la seva novia.
        La impossibilitat que el pilot no hagués pogut recuperar el picat va poder respondre al fet que a la velocitat que havia adquirit va provocar una inversió de comandaments, en voler anivellar l'avió tirant la palanca cap darrera, es va produir l'efecte contrari, el picat es va pronunciar, si hagués tirat la palanca cap al davant l'avió s'hauria recuperat del picat, però aquest fenomen era desconegut per tota l’aviació d’aquell temps.
        Un fet idèntic va succeir-li a un pilot de la De Havilland a Anglaterra, mentre provava un reactor entre finals dels anys quaranta o molt a primers dels cinquanta. Accident incomprensible en aquells moments que es desconeixia aquest fenomen, i que de la mateixa forma el pilot no va poder recuperar el nivell de vol. Un altre pilot de la DH, va estar analitzant l'accident i va arribar a la conclusió que es podia tractar d'aquesta classe de fenomen. Jugant-se la vida ho va provar i se'n va sortir, en tirar la palanca cap endavant el reactor va aixecar la proa recuperar el seu nivell de vol.



        A les dues imatges de dalt, en els expositors hi veiem diferents restes i peces del Messerchmitt BF 109 E-3.
        A les dues fotos de baix, les restes del motor Daimbler-Benz tipus 601 de dotze cilindres, equipat amb injectors de combustible i amb una hèlice tripala de pas variable. Elements els quals, tot jus no es troben encara exposats dins del Museu.




Les quatre Maquetes que es poden veure al Museu.




Visitem el refugi.

        Una vegada acabada la visita del Museu, l'Anna ens va mostrar el refugi que, ben conservat i situat a pocs metres de l'edifici del Patronat, avui es troba en condicions de ser transitat, ens hi passejarem d’un cap a l’altre, és l'únic que s'ha recuperat dels que hi havia a l’aeròdrom.






De l'esperada visita al Polikarpov I-16
tipus 10 "Super Moska"


        Acabada la visita a l'Aeròdrom , la comitiva de visitants amb els seus vehícles va adreçar-se fins a unes naus al poble de La Sénia, a on hi veiérem, tocant-lo, la rèplica del Polikarpov I-16 Tipus 10 "Super Moska", que en José Ramón Bellaubí i Caballer ha construït a escala 1:1. Famós caça rus operat pels republicans a l'Aeròdrom de La Sénia.
        El nom “Moska”, repon fonèticament al nom de la capital russa, Moscou, que en rus s’escriu Mосква i sona com Mosca. Però no es refereix al conegut i molest insecte, sobretot a l'estiu.


        El senyor Bellaubí, mariner mercant de professió i patró del museu, és artífex i constructor de la rèplica d’aquest Polikarpov I-16, i ens va explicar aspectes i detalls constructius de l’aparell en qüestió, fabricat amb les mateixes tècniques i materials similars a l'original.


        Tot i que es tracta d’una còpia en estàtic, munta un motor real, si bé no es tracta de l’original M-25, sí, és en canvi un Ash-62 o M-62, segons les sèries, que altres versions emprades a la segona GM van volar. L'hèlix en canvi és original, adquirida a Europa però originaria del SAF Nº6 de Sax, a Alacant, i datada el 1938. El tren d'aterratge retràctil estirat per cable, d'accionament manual, fins i tot funciona.


        A la carlinga s’hi poden veure, el panell d’instruments, els comandaments de motor i també el manubri que fa girar una espiral dins la caixa a on s’hi cargola el cable que puja i baixa el tren d’aterratge. A més del seient amb les seves corretges per subjectar-se el pilot.



        L’instrument per fer punteria amb molta precisió és prou sofisticat, dissenyat també per evitar enlluernaments i imatges fantasma.



        A la vista d'aquesta imatge, ens podem fer una idea de lo entretingut que deurà haver estat en José Ramón Bellaubí construint el seu Polikarpov I-16 del tipus 10 "Super Moska".

        A continuació un esquema del Polikarpov I-16 Type 24 com el que tenen a la Fundació Infante de Orleans a Madrid. De fet, le cel·la coincideix en dimensions amb la del Polikarpov I-16 tipus 10.




Secció davantera de la reproducció d'un fusellatge de
Tupolev SB-2 Katiuska



        El senyor Bellaubí no té límits, quan deixa els vaixells s'embarca en naus voladores.
        En un altre local del mateix poble, vàrem contemplar el seu projecte actual. Es tracta d'una reproducció de la secció davantera del fusellatge d'un SB-2 Katiuska.
        La seva intenció és que acabi com a simulador de vol. Actualment està en un estat força avançat, pràcticament enllestides les posicions de bombarder i la del pilot, i queda pendent d’afegir la secció central de l’ala i les gòndoles dels motors. Un cop pugui disposar d'un espai propi en el Patronat, tant aquest com l’I-16 serien traslladats al camp d’aviació.



        El lloc de pilotatge es troba molt avançat amb els comandaments i el panell d’instruments. La cabina de metrallar amb les dues metralladores també es troba pràcticament acabada.



        Una vegada acabada la construcció de la part davantera del Katiuska amb les semi ales i les góndoles dels motors, aquest podrà veure's tal com el Tupolev de la foto.

        A continuació es poden veure les diferents posicions i actituds que adoptava el metrallador.



        La comitiva va acomiadar-se al cementiri del poble, a on descansen les despulles de dos pilots caiguts al camp, les de l'alemany Eric Beyer, i les del rus en Nikolai Andrevich Voloshenko.






NOTA:
En el cas que desitgeu posar-vos en contacta amb Aeribalta.com,
utilitzeu un dels dos correus que es troben indicats damunt d'aquest text. Gràcies.