Un grup de membres destacats de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya, el proppassat dissabte dia 22 d'aquest mes de febrer, realitzaren una visita al dipòsit d'avions MIG que a manera d'un llegat històric de l'aviació de guerra es troba guardat al petit poble de Sant Pere dels Arquells, a tocar de l'encestral ciutat de Cervera, capital de La Segarra, a la demarcació de Lleida.
El nombre de visitants superaren la trentena entre socis protectors de la PAC i els seus acompanyants, amics i familiars, quins s'arribaren fins al lloc emblemàtic a on es guarda una mostra de tres diferents aparells d'aquests mundialment famosos caces dissenyats a Rússia.
El març de 1947, l'OKB 155 (una oficina de disseny aeronàutica de l'URSS) va rebre l'ordre de dissenyar un caça amb ales en fletxa utilitzant uns nous turboreactors acabats de dissenyar per l'enginyer Klimov copiats dels de la firma Rolls-Royce.
L'avió, tot i aprofitar moltes característiques del MiG-9 que el va precedir, utilitzava detalls inspirats pels dissenys del Focke-Wulf Ta 183 (projecte de caça a reacció alemany que no s'acabà realitzant), que havien aconseguit el 1945 a Berlín. Tot i això existeix debat en fins a quin punt aquest disseny alemany va influenciar el del MiG-15. Diversos autors defensen que el MiG-15 és un disseny original soviètic, tant en concepció com en disseny i producció, però que es va beneficiar de les investigacions realitzades pels alemanys.
El MiG-15 va iniciar la seva producció vers l'any 1948, del qual se’n produïren un total de 13.131.
L'avió, tot i aprofitar moltes característiques del MiG-9 que el va precedir, utilitzava detalls inspirats pels dissenys del Focke-Wulf Ta 183 (projecte de caça a reacció alemany que no s'acabà realitzant), que havien aconseguit el 1945 a Berlín. Tot i això existeix debat en fins a quin punt aquest disseny alemany va influenciar el del MiG-15. Diversos autors defensen que el MiG-15 és un disseny original soviètic, tant en concepció com en disseny i producció, però que es va beneficiar de les investigacions realitzades pels alemanys.
El MiG-15 va iniciar la seva producció vers l'any 1948, del qual se’n produïren un total de 13.131.
.png)
El MiG-21, que va produir-se des del 1959 fins el 1980, va respondre molt bé com a caça de gran efectivitat. Un total de 10.645 unitats es van construir a la USSR. Es va produir en tres factories, a GAZ 30 a Moscou (també coneguda com a Znamya Truda), GAZ 21 a Gorky (actualment anomenat Nizhny Novgorod) i a GAZ 31 a Tbilissi. El tipus de "MiG" construïts diferien en funció de la factoria: a Gorky es construïen els caces monoplaces per a les forces soviètiques, a Moscou es construïen els monoplaces per a exportació, i a Tbilissi es fabricava els biplaces dissenyats per entrenament, tant per a l'exportació com per a l'USSR.
El MiG-23, és un avió de geometria variable, quina configuració a la màxima envergadura li permet utilitzar camps poc preparats i de pistes curtes gràcies a necessitar poc espai per emprendre volada.
Donades les prestacions en els seus primers estadis constructius, que no arribaven a convèncer suficientment als tècnics, i gràcies a tota una sèrie de consecutius redissenys, finalment es va acabar d’enllestir un model de forma més convincent que va satisfer el seu protagonisme en acció de guerra, però, el nombre d'unitats construïdes no va arribar a ser considerable.
Malgrat això, es va fer una versió biplaça que va tenir prou requesta.
Donades les prestacions en els seus primers estadis constructius, que no arribaven a convèncer suficientment als tècnics, i gràcies a tota una sèrie de consecutius redissenys, finalment es va acabar d’enllestir un model de forma més convincent que va satisfer el seu protagonisme en acció de guerra, però, el nombre d'unitats construïdes no va arribar a ser considerable.
Malgrat això, es va fer una versió biplaça que va tenir prou requesta.
De fa pocs anys en aquesta col·lecció hi manca un altre MiG-15, el qual va agradar a un nostre amic de Girona, que se l'ha instal·lat al pati del seu taller. Vegeu-lo:
En Manuel De Juan i en Joaquim Rodríguez membres voluntaris de
la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya dins les carlingues
dels MiG-15 i MiG-23, respectivament.
la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya dins les carlingues
dels MiG-15 i MiG-23, respectivament.
En Ricard Miquel i Vidal, un dels responsables de l'AEROTECA, és un destacat mecànic de motors d'avions, professió en la qual hi acumula una experiència de més de 55 anys. Ell cerca constantment i guarda informació de models de tota classe de motors d'aviació amb els seus detalls tècnics.
A la foto esquerra, junt amb en Xavier Monge propietari de la col·lecció dels MiG, examinant un motor Shvetsov Ash-62 de 9 cilindres i 1.000 CV de potència el qual havia estat muntat en un bimotor Lisunov Li-2 del tipus DC-3.
A la foto esquerra, junt amb en Xavier Monge propietari de la col·lecció dels MiG, examinant un motor Shvetsov Ash-62 de 9 cilindres i 1.000 CV de potència el qual havia estat muntat en un bimotor Lisunov Li-2 del tipus DC-3.
Vegeu els Blog d'en Ricard:
Heus aquí a la Maria Batlle i Ferrer que amb els seus quasi cent un anys va voler acompanyar-nos a visitar els MiG. Que per cert no era la primera vegada.
Ella, en complir els seus primers cent anys va celebrar-ho amb una volada d'ULM, un Tecnam 92 a Moià. Vegeu tota la informació generada pel tal fita en vídeo i la dels mitjans de comunicació:
Ella, en complir els seus primers cent anys va celebrar-ho amb una volada d'ULM, un Tecnam 92 a Moià. Vegeu tota la informació generada pel tal fita en vídeo i la dels mitjans de comunicació:
Una vegada acabats de la visita al dipòsit de Sant Pere dels MiG, la comitiva va dirigir-se vers un altre indret tocant Cervera, en el qual s'hi guarden més aerodins històrics del col·leccionista Monge.
Les dues fotos de continuació responen a un monomotor biplaça en tandem, entrenador militar Xilè de tren tricicle retràctil. Va ser en el 1980, quan l'enginyer aeronàutic Fritz Dreyer, del comandament militar de l'Empresa Nacional de Aeronáutica de Chile (ENAER), va emprendre el disseny del que esdevindria un símbol del seu exèrcit de l’aire.
La seva fabricació es va basar en alguns components d'aeronaus ja existents, per exemple, el disseny dels fronts d'atac de les ales corresponen al Piper Dakota PA-28, mentre que el tren d'aterratge, el llarger o biga principal de l'ala, i la part de la banda de fuita de l’ala, provenen del Piper Saratoga. Piper va oferir recolzament al disseny.
La seva fabricació es va basar en alguns components d'aeronaus ja existents, per exemple, el disseny dels fronts d'atac de les ales corresponen al Piper Dakota PA-28, mentre que el tren d'aterratge, el llarger o biga principal de l'ala, i la part de la banda de fuita de l’ala, provenen del Piper Saratoga. Piper va oferir recolzament al disseny.
L'ENAER ECH-51C "Pillán", fou denominat com T-35C "Tamiz" a l'exèrcit espanyol.
La primera foto de dalt a l'esquerra, mostra el panell d'instruments que es troba situat al lloc de comandament del darrera. I la imatge de la dreta es veu el fusellatge, que com tots els altres aerodins espera la corresponent restauració. A continuació, a sota, una de les ales en la que es pot apreciar l'allotgament de la roda del tren principal del costat dret.
La primera foto de dalt a l'esquerra, mostra el panell d'instruments que es troba situat al lloc de comandament del darrera. I la imatge de la dreta es veu el fusellatge, que com tots els altres aerodins espera la corresponent restauració. A continuació, a sota, una de les ales en la que es pot apreciar l'allotgament de la roda del tren principal del costat dret.
A les dues fotos següents hi veiem el fusellatge a l'esquerra, foto d'en Joaquim Rodríguez, i les ales a la dreta d'una AISA I-115 "Garrapata" la qual es trobava en una discoteca d'Igualada nomenada "Scorpia Central Del Sonido", a on l'hèlix voltava gràcies a un motor elèctric instal·lat en la cavitat del motor. La Discoteca es troba tancada des del 2002.
Les dues fotos que segueixen ens mostren
la Garrapata penjada dins de la referida discoteca.
la Garrapata penjada dins de la referida discoteca.
Aquestes fotos de la Discoteca han estat extretes del Blog:
https://www.olvidadosymisteriosnoresueltos.blogspot.com
https://www.olvidadosymisteriosnoresueltos.blogspot.com
L'apartat dels helicòpters compta amb dos models diferents. El primer que veiem a continuació es tracta de l'UH-1B, versión militar de l'Augusta Bell 204
 |  |  |
 |  |  |
La foto del centre que mostra el rotor és d'en Joaquim Rodríguez.
El Bell 47 un helicòpter lleuger, d'un motor i rotor principal de dues pales, de dues places i d’observació, fabricat per Bell Helicòpter. Està basat en el tercer prototip del Model 30, el primer helicòpter de Bell dissenyat per Arthur M. Young.
El Bell 47 es va convertir en el primer helicòpter certificat per a ús civil el dia 8 de març de 1946. Van ser-ne produïts més de 5.600 d'aquest aparell. La seva verció militar ha estat l'OH-13.
El Bell 47 es va convertir en el primer helicòpter certificat per a ús civil el dia 8 de març de 1946. Van ser-ne produïts més de 5.600 d'aquest aparell. La seva verció militar ha estat l'OH-13.
Aquest Bell-47 conserva el motor de sis cilindres muntat en posició vertical dins el cos de l'estructura, sota del conjunt del reductor i l'embragatge amb el rotor que surt pel damunt.
Acabada la visita, un una part del grup de visitants, i per suggeriment de l'amfitrió en Xavier Monge, s'entaularen al menjador del club de tenis de Cervera.
L'àpat s'inicià amb una generosa amanida, la qual va precedir una qualificada i abundosa mostra de carns a la brasa cuita per mans expertes, la qual va resultar molt saborosa.
L'àpat s'inicià amb una generosa amanida, la qual va precedir una qualificada i abundosa mostra de carns a la brasa cuita per mans expertes, la qual va resultar molt saborosa.
Una excel·lent trobada amb un feliç comiat.
De part de dos companys hem rebut fotos semblants de l’àpat, però no iguals, i les hem afegit a fi que cap d'ells es quedi "fora de càmera".
NOTA:
En el cas que desitgeu posar-vos en contacta amb Aeribalta.com,
utilitzeu un dels dos correus que es troben indicats damunt d'aquest text. Gràcies.
En el cas que desitgeu posar-vos en contacta amb Aeribalta.com,
utilitzeu un dels dos correus que es troben indicats damunt d'aquest text. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada