diumenge, 16 de febrer de 2014

Història de les Línies Aèries a Catalunya
entre 1919 i 1936





        Baix el títol referit, a la vesprada del proppassat divendres dia 14 de febrer, en Lluís Corominas va donar una conferència a l'Auditori de la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra - en el Districte de Sant Andreu de Barcelona, sobre les primeres línies aèries a Catalunya entre el 1919 i el 1936".
        Corominas va exposar el com, quan i perquè les línies aèries internacionals i estatals volaren a Catalunya o bé hi feien escala.



        En la miscel·lània, el públic assistent escoltà Corominas el qual es va referir a la que va esdevenir com a pimera línia aèria que hi va haver, especialitzada en el transport de correspondència, projectada pel francès Pierre-Georges Latécoère, la qual en els seus primers temps va fer escala a La Volateria per a repostar carburant i resoldre alguns aspectes tècnics en els avions, i continuar el vols fent algunes altres escales fins al nord d’Àfrica a Casablanca.
        Posteriorment l’empresa va instal·lar-se en un aeròdrom propi, que avui se situaria a on es troben els aparcaments i hangars-magatzems dels avions que transporten mercaderies que operen a l’Aeroport d’El Prat, tocant el municipi de Viladecans. Més endavant va canviar al nom per l'Aeropostale. I a partir d'un moment determinat es va dir Air Françe.





        Palesada la varietat del material aeronàutic francès i els hidroavions emprats en els vols a Balears amb els infortunis que acabaren impedint que les companyies aèries de les Illes es projectessin vers un reeixit futur, Corominas va fer un repàs dels vols amb passatgers que establiren les línies procedents d'Alemanya amb els seus diferents models de Jünkers, junt amb les companyies que d'Itàlia, amb els seus hidroavions, com és el quadrimotor Super Wal de la foto dissenyat per alemanys i construït a Itàlia, recalaven en aigües del port de Barcelona.


        Corominas va mostrar als assistents un mapa a on hi havia assenyales les rutes de les diferents línies aèries que passaven, o bé s’arribaven a l’Aeroport provisional d’El Prat de Llobregat, situat a l’aeròdrom de l’Aeronàutica Naval Militar, bategat popularment com “Els Marinus”, a La Volateria, i també al Camp dels Francesos, l’Aeropostal d’en Latécoère, posteriorment de l’Air France.


        Respecte de les línies dites espanyoles, acompanyades dels seus acrònims, en Corominas va donar una panoràmica del seu decurs i els diferents estadis administratius en els quals es varen significar i desenvolupar.
        Fou l'any 1928, que el govern de la monarquia sota Alfons XIII unifica les línies aèries que s'havien creat a Espanya, com ho eren, la “Compañía Española de Tráfico Aéreo” (1921), “Unión Aérea Española (1925), “Iberia, Comañía Aérea de Transportes” (fundada el 28 de juny de 1927 amb un 76 % de capital espanyol i la resta de Luft Hansa), unint-les sota el nom de CLASSA “Compañía de Líneas Aéreas Subvencionadas S.A.” que es crea el 13 de març del 1929, i amb l'arribada del govern de la República el 1932, es transforma en LAPE “Líneas Aéreas Postales Españolas”.
        Ja en aquell temps es mantenien vols regulars entre diverses ciutats espanyoles, les illes Canàries i Balears, com Madrid–Barcelona–Palma de Mallorca, Madrid–Sevilla–Cabo Juby–Las Palmas, Madrid–València, a més de vols internacionals amb Lisboa, Paris i Berlín.


        A la foto superior, un trimotor Rohrbach Ro VIII Roland de Luft Hansa -D-999- del vol Berlín-Barcelona, foto d'entre finals del 1927 i primers del 1928, avió posteriorment adquirit per IBERIA-Luft Hansa amb matrícula espanyola M-CBBB.
Imatge feta a les instal·lacions de l'Aeroport Provisional d'El Prat, a l'Aeronàutica Naval Militar.

        Una anècdota interessant fou quan el dia de la inauguració dels vols Barcelona-Madrid, el 14 de desembre del 1927, sobrevolant la localitat soriana d’Almazán, el trimotor Rohrbach Ro VIII Roland amb deu passatgers, i a causa d’una tempesta de neu, el pilot efectuà un virtuós aterratge en un dels camps d’allà. Al cap de dues hores quan va amainar el temps, l’avió va reprendre el vol vers l’Aeroport de Carabanchel, avui de Cuatro Vientos, a on l'esperava la Comitiva Reial. En aquella aventura entre els passatgers s’hi trobava el sabadellenc Ferran Llàcer i Carreras, precursor que fou de l’aviació de Sabadell.


- IBÈRIA ACABADA LA GUERRA RECUPERA LA SEVA ACTIVITAT -

        A partir del 18 de juliol del 1936 el govern de la Repùblica requisa la companyia LAPE amb tot el seu parc aeri i també el personal de la mateixa, pilots, radiotelegrafistes, mecànics, etc., que queden inclosos dins les FARE (Forces Aèries de la República Espanyola). Acabada la Guerra Civil Espanyola, en desaparèixer la república també va acabar definitivament l'existència de la companyia LAPE.
        Durant tota l’època de CLASSSA i la Guerra Civil, Iberia va entrar en “hivernació”, sense activitat real, malgrat que anualment presentava el seu balanç de comptes en el registre mercantil.
        Acabada la guerra civil, i ja en el 1940, en reiniciar la seva activitat, IBÈRIA, amb una important aportació de l’Estat Espanyol que es va convertir amb el primer accionista, va arreplegar de l’exèrcit els avions de LAPE junt amb els pilots d’aquesta companyia que no es trobaven a l’exili, des de llavors va evolucionar com a empresa fins els nostres dies.







NOTA:
En el cas que desitgeu posar-vos en contacta amb Aeribalta.com,
utilitzeu un dels dos correus que es troben indicats damunt d'aquest text. Gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada