dissabte, 2 de febrer de 2013

L'Aviació de Leandro Escorsell.


En Leandro Escorsell, ens ha escrit:

        Animat per un dels meus néts, i al mateix temps pels meus desitjos de seguir difonent la Història de l'Aviació, he decidit anar publicant en el Blog de referència, tots els meus petits treballs publicats en diferents Revistes, juntament amb els més de 100 publicats en la revista Aviación General i Desportiva que fa un any va tancar portes. També aniré intercalant-ne algun de nou a la mesura de les meves possibilitats. 
        Si us sembla hi podeu fer un cop d'ull. El Blog ha nascut fa una setmana.
        Gràcies per la vostra atenció i estima. 
        A l'entrar en el Blog és recomanable ampliar el zoom á 125, per a una millor lectura. 
        Una cordialíssima abraçada, 
        Leandro.

Veieu un dels articles que ha publicat.

1937 PIPER J-3 – CUB – L'ENTRENADOR BÀSIC MES POPULAR DE LA HISTÒRIA.

        La iniciativa del naixement d'aquesta famosa avioneta, esdevé originalment dels germans Gilbert Taylor i Gordon A. Taylor, que al 1927 van fundar la Taylor Brothers Aircraft Company. El seu primer disseny, va ser el model denominat “ Chummy” que va fracassar comercialment, i fins i tot va perdre-hi la vida en Gordon Taylor i un passatger, en un accident mentre efectuaven un vol de prova.

        Malgrat això, Gilbert Taylor animat per William Piper, va dissenyar un nou avió totalment diferent del primer, dirigit a oferir un biplaça en tàndem el més bàsic possible i al menor preu de construcció possible, que pogués volar-se per 1 dòlar per hora de vol o menys.


        Així naixia el Taylor I-2 Cub, que més tard es convertiria en el J-2. Al 1930, la Companyia dels germans Taylor va entrar en fallida, sent reorganitzada de nou amb capital aportat per W. Piper, que al cap de poc temps va adquirir la Cia. Aquesta seria nomenada com a Piper Aircraft Corporation.

        El Cub J-2 molt aviat es va convertir en el sinònim dels avions lleugers dins la panoràmica dels anys següents. En el 1937, Walter Jamouneao, redisseña aquest model, introduint algunes millores tals, com una major superfície del timó de direcció, frens, seients més amplis i estructura de tubs d'acer més resistents que li permetessin la instal·lació de motors més potents que els de 40 hp. dels motors utilitzats fins a llavors.

        Fruit d'això, en aquell mateix any, rep la certificació el nou model J-3 Cub amb motor Continental de 65 hp. que haurà de convertir-se amb l’avió lleuger més popular dels Estats Units. La producció conjunta de totes les versions del Cub va ascendir a 14.125 unitats civils i 5.703 militars, encarregats per la US Army com a entrenadors, així també com per a l’observació i enllaç, denominats L-4 Grasshopper (Llagosta).

        Arriben A Espanya alguns exemplars de J-3-C65 Cub, a partir de l'any 1948 i anys posteriors procedents de Suïssa que els portava un tal Willy Farner, que passaran a equipar les escoles de diversos Aero Clubs, com el de Tenerife, Barcelona-Sabadell, Lleida i Reus, entre altres, sent de nou matriculats com: EC- ADC - EC- ADS - EC- AHD - EC- AIY - EC- AIZ - EC- AJY - EC- AKP - EC- AKQ - EC- ALG.

        De les històriques enumerades, que sapiguem, es troben en vol, la EC- ADS (AC .Lleida) la EC- AJY de la FIO (Fundación Infante de Orleans) i la EC- AKQ de la col·lecció I. Duch – PAC- Parc Aeronàutic de Catalunya (pendent de revisió).



Cap comentari:

Publica un comentari