Amelia Mary Earharten (Atchison, Kansas, 24 de juliol del 1897 – desapareguda a l'Oceà Pacífic el 2 de juliol del 1937)
Aviadora nord-americana. Es va fer cèlebre per ser la primera dona a realitzar la travessia de l'Atlàntic en solitari i la primera persona a volar amb èxit entre l'illa d'Hawaii i el territori continental d'Estats Units. Va cursar estudis superiors en la Universitat de Columbia (Nova York) i va completar la seva formació en els cursos d'estiu de la Universitat d'Harvard. Durant la Primera Guerra Mundial va servir com infermera en un hospital de campanya. Posteriorment va treballar com assistent social a Boston (Massachussetts).
Aviadora nord-americana. Es va fer cèlebre per ser la primera dona a realitzar la travessia de l'Atlàntic en solitari i la primera persona a volar amb èxit entre l'illa d'Hawaii i el territori continental d'Estats Units. Va cursar estudis superiors en la Universitat de Columbia (Nova York) i va completar la seva formació en els cursos d'estiu de la Universitat d'Harvard. Durant la Primera Guerra Mundial va servir com infermera en un hospital de campanya. Posteriorment va treballar com assistent social a Boston (Massachussetts).
Va saltar a la fama quan, el 17 i 18 de juny de 1928, es va convertir en la primera dona a realitzar la travessia de l'Atlàntic com passatgera, en un avió comandat pels pilots Stultz i Gordon que va recórrer els 3.200 quilòmetres que disten entre Terranova i Gal·les. Aquest mateix any va realitzar diversos vols en solitari a través d'Estats Units. Al 1931 va contreure matrimoni amb l'afamat editor i explorador George Palmer Putnam, però va decidir conservar el seu cognom de soltera.
Entre el 20 i el 21 de maig de 1932 va realitzar en solitari la travessia de l'Atlàntic amb un Lockheed Vega 5b. Va ser la primera dona a completar sense acompanyants aquest perillós viatge, proesa que no havia tornat a produir-se des de l'històric vol de Charles A. Lindbergh en 1927. Earhart va establir llavors una nova marca de velocitat, a l'arribada a Irlanda en tot just tretze hores i cinquanta minuts. Va Ser guardonada pel congrés d'Estats Units amb la Creu Distingida de Vol, la primera atorgada a una dona.
En els mesos següents va realitzar diversos vols de costa a costa d'Estats Units, com el que la va dur de Los Àngeles (Califòrnia) a Newark (New Jersey). La seva celebritat li va permetre promoure l'ús comercial de l'aviació i defensar, des d'una postura feminista, la incorporació de les dones a aquest nou camp professional.
Al gener de 1935 va portar a terme en solitari la travessia entre Honolulu (Hawaii) i Oakland (Califòrnia), recorrent una distància superior a l'existent entre Estats Units i Europa. Va ser el primer pilot a completar amb èxit aquest difícil viatge sobre aigües del Pacífic, ja que els anteriors intents havien conclòs en desastre. A finals d'aquest mateix any va establir un nou rècord de velocitat, volant sense escales entre Ciutat de Mèxic i Nova York en una mica més de catorze hores.
Al gener de 1935 va portar a terme en solitari la travessia entre Honolulu (Hawaii) i Oakland (Califòrnia), recorrent una distància superior a l'existent entre Estats Units i Europa. Va ser el primer pilot a completar amb èxit aquest difícil viatge sobre aigües del Pacífic, ja que els anteriors intents havien conclòs en desastre. A finals d'aquest mateix any va establir un nou rècord de velocitat, volant sense escales entre Ciutat de Mèxic i Nova York en una mica més de catorze hores.
La seva tràgica travessia al voltant del món.
El 21 de maig de 1937, amb un Lockheed L-10 Electra va partir de Los Àngeles cap a Florida. Fred Noonan va ser escollit com acompanyant gràcies a la seva experiència prèvia en el vol que havia realitzat sobre l'Oceà Pacífic. El dia 1 de juny van sortir de Miami, i la seva primera destinació va ser San Juan de Puerto Rico, d'aquí va vorejar Sud Amèrica amb rumb a Àfrica i el Mar Roig. Des d'allí va realitzar un vol inèdit en la història de l'aviació, cap a Karachi al Pakistan. Després es van dirigir rumb a Calcuta el 17 de juny. Posteriorment la seves destinacions van ser Rangoon, Bangkok, Bandoeng, Singapur...
A Bandoeng van ocórrer alguns contratemps. Va haver retard pel mal temps i a l'aeronau se li van realitzar reparacions. Però el més greu va ser que Amelia va emmalaltir de disenteria. Van partir d'allí el 27 cap a Darwin a Austràlia, on, per alleugerir pes, va abandonar els paracaigudes perquè no serien necessaris —segons ella—en el que restava del viatge, també en determinat moment va abandonar el salvavides inflable que li hagués donat marge per ser rescatada de les aigües del Pacífic a on va desaparèixer.
El 21 de maig de 1937, amb un Lockheed L-10 Electra va partir de Los Àngeles cap a Florida. Fred Noonan va ser escollit com acompanyant gràcies a la seva experiència prèvia en el vol que havia realitzat sobre l'Oceà Pacífic. El dia 1 de juny van sortir de Miami, i la seva primera destinació va ser San Juan de Puerto Rico, d'aquí va vorejar Sud Amèrica amb rumb a Àfrica i el Mar Roig. Des d'allí va realitzar un vol inèdit en la història de l'aviació, cap a Karachi al Pakistan. Després es van dirigir rumb a Calcuta el 17 de juny. Posteriorment la seves destinacions van ser Rangoon, Bangkok, Bandoeng, Singapur...
A Bandoeng van ocórrer alguns contratemps. Va haver retard pel mal temps i a l'aeronau se li van realitzar reparacions. Però el més greu va ser que Amelia va emmalaltir de disenteria. Van partir d'allí el 27 cap a Darwin a Austràlia, on, per alleugerir pes, va abandonar els paracaigudes perquè no serien necessaris —segons ella—en el que restava del viatge, també en determinat moment va abandonar el salvavides inflable que li hagués donat marge per ser rescatada de les aigües del Pacífic a on va desaparèixer.
Va arribar A Lae, Nova Guinea el 29 de juny amb 22.000 milles volades i 7.000 per recórrer. En aquest lloc es va comunicar amb l'Herald Tribune. Les fotos la mostraven malalta i cansada. Va partir a les 0:00 GMT el 2 de juliol. Es creu que l'avió tenia 1.000 galons de combustible per a 20 o 21 hores de vol, però la situació atmosfèrica no era la més favorable doncs estava nuvolós i amb pluges intermitents.
A continuació mantindria comunicació amb el guardacostes nord-americà Itasca que es trobava amb un grup de baixells de la flota americana a prop de l’illa Howland. A les 7:20 GMT va reportar la seva posició a 20 milles al sud-oest de les Illes Nukumanu. A les 8:00 GMT va fer el seu últim contacte de ràdio amb Lae on se'ls va comunicar que l'avió volava en curs a l'Illa Howland a 12.000 peus d'altura. No obstant això mai es va saber el rumb que va seguir després d'arribar a Nukumanu. Després va haver algunes transmissions curtes al Itasca, però no va poder esbrinar-se la seva posició, perquè els missatges eren massa breus.
A les 19:30 GMT es va rebre el següent reportat: « KHAQQ cridant al Itasca. Hem d'estar damunt de vostès, però no els veiem... El combustible s'està esgotant...» A les 20:14 GMT el guardacostes va rebre l'últim missatge donant la seva posició; cap a les 21:30 GMT van determinar que l'avió s’havia estavellat en el mar i llavors va començar la recerca.
A les 19:30 GMT es va rebre el següent reportat: « KHAQQ cridant al Itasca. Hem d'estar damunt de vostès, però no els veiem... El combustible s'està esgotant...» A les 20:14 GMT el guardacostes va rebre l'últim missatge donant la seva posició; cap a les 21:30 GMT van determinar que l'avió s’havia estavellat en el mar i llavors va començar la recerca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada