Un motoveler Sportavia - Fournier RF-5B Éspervier ha passat unes vacances al Club Aeronàutic2000. Escola de Vol dirigida pel reconegut professor Antonio Marcos. Club establert a l’Aeròdrom d’Igualada-Òdena.
Antonio Marcos el va portar en vol des de Valladolid fins al seu feu a l'aeròdrom d'Igualada-Òdena. Casualment la seva arribada coincidia en la mateixa hora i dia que el Club Fournier International arribava per fer una escala tècnica al Camp de Vol de la Segarra, a Sant Guim de Freixenet. Atonio Marcos va seguir per la seva radio les diferents comunicacions que els pilots del Club Fournier es transmetien per dur a terma amb ordre l'aterratge a Sant Guim, per posteriorment seguir viatge fins a Castelló i cap al Marrroc. Veure link d'aquest esdeveniment més endevant en aquesta pàgina.
Antonio Marcos el va portar en vol des de Valladolid fins al seu feu a l'aeròdrom d'Igualada-Òdena. Casualment la seva arribada coincidia en la mateixa hora i dia que el Club Fournier International arribava per fer una escala tècnica al Camp de Vol de la Segarra, a Sant Guim de Freixenet. Atonio Marcos va seguir per la seva radio les diferents comunicacions que els pilots del Club Fournier es transmetien per dur a terma amb ordre l'aterratge a Sant Guim, per posteriorment seguir viatge fins a Castelló i cap al Marrroc. Veure link d'aquest esdeveniment més endevant en aquesta pàgina.
A la foto superior, el Motoveler Fournier de dues places a punt per sortir a volar. A la foto inferior esquerra el Fournier amb les semi-ales plegades. A la imatge de la dreta, es pot veure el conjunt del mecanisme que permet desplegar les semi-ales allargant l'envergadura del motoveler.
A continuació d'aquestes imatges en el vídeo es pot veure com es despleguen i es fixen aquestes semi-ales i s'asseguren els extrems de les ales del René Fournier.
A continuació d'aquestes imatges en el vídeo es pot veure com es despleguen i es fixen aquestes semi-ales i s'asseguren els extrems de les ales del René Fournier.
A la fotografia superior, el Fournier RF-5B aparcat davant de l'hangar a on és guardat en aquests dies de vacances, el de l'esquerra és el del Club Aeronàutic2000, un ampli hangar-taller a on l'Antonio Marcos hi munta alguns models d'ULM's pels seus clients i hi guarda els avions de la seva escola i també s’hi troben les seves oficines.
A la foto inferior de l'esquerra, una vista de front del mateix Fournier RF-5B. A la imatge de la dreta el panell de comandaments del Fournier RF-5B, força ben dotat donat que el seu propietari és pilot d'aerolínia.
A la foto inferior de l'esquerra, una vista de front del mateix Fournier RF-5B. A la imatge de la dreta el panell de comandaments del Fournier RF-5B, força ben dotat donat que el seu propietari és pilot d'aerolínia.
A la foto superior l'Antonio Marcos prenent plaça per efectuar una volada a fi que la càmera captes des de terra les evolucions del RF-5B.
En el vídeo de continuació es mostra les volades i també un vol a on la càmera capta des de la cabina determinades sequències que poden interessar.
En el vídeo de continuació es mostra les volades i també un vol a on la càmera capta des de la cabina determinades sequències que poden interessar.
En René Fournier
René Fournier en el seu 90è aniversari.
Autor de la foto: Jean-Renaud Guillemot.
Autor de la foto: Jean-Renaud Guillemot.
René Fournier va néixer l'any 1921, i és una personalitat de l'aviació francesa per haver estat el creador dels motoplanejadors que duen el seu nom.
René Fournier ja era pilot a principis dels anys 1950. i mecànic d’avió de l'Escola de Rochefort, a més era poeta, també violinista i sobretot reconegut artista per la seva habilitat com ceramista. Per això va ser encarregat de realitzar el Trofeu per a ser lliurat al millor pilot aficionat de la trobada de l'esport aeri de (RSA) de Montargis l'agost de 1951.
En aquella època, l'aviació esportiva francesa es trobava en un moment de baixa forma. Les ajudes públiques referides a la formació de pilots elementals eren aprofitades a fi que els interessats poguessin ingressar a l'Exercit de l'Aire Francès.
Fournier, després d'haver après amb Barret de Nazaris la tècnica de la construcció amateur en fusta i tela, va concebre la d'un avió planaejador fàcil de volar, simple i econòmic, que a més els interessats poguessin construir-se'l ells mateixos. Un disseny que va obeir més a la seva gran intuïció que a un disseny d'enginyeria aeronàutica.
René Fournier ja era pilot a principis dels anys 1950. i mecànic d’avió de l'Escola de Rochefort, a més era poeta, també violinista i sobretot reconegut artista per la seva habilitat com ceramista. Per això va ser encarregat de realitzar el Trofeu per a ser lliurat al millor pilot aficionat de la trobada de l'esport aeri de (RSA) de Montargis l'agost de 1951.
En aquella època, l'aviació esportiva francesa es trobava en un moment de baixa forma. Les ajudes públiques referides a la formació de pilots elementals eren aprofitades a fi que els interessats poguessin ingressar a l'Exercit de l'Aire Francès.
Fournier, després d'haver après amb Barret de Nazaris la tècnica de la construcció amateur en fusta i tela, va concebre la d'un avió planaejador fàcil de volar, simple i econòmic, que a més els interessats poguessin construir-se'l ells mateixos. Un disseny que va obeir més a la seva gran intuïció que a un disseny d'enginyeria aeronàutica.
A la fotografia superior hi veiem el primer vol que va efectuar el prototip monoplaça construït per René Fournier amb el nom de RF-1 que portava un motor de 25 CV., i que va volar per primera vegada el dia 30 de maig del 1960 pilotat per Charles Fauvel (així mateix també famós dissenyador d’ales volants planejadores i motoveleres). El vol es va dur a terme a l’aeroport de Cannes. La prova va resultar un èxit important donat el rendiment que Fauvel hi va experimetar.
René Fournier va iniciar la construcció d’aquest motoveler gràcies a un amic ferrer que li va deixar espai al seu taller, el prototip, però, el va acabar de construir a finals del 1957 en una bogaderia abandonada posada a la seva disposició per un hoteler de la Costa Blava.
Un pilot amic d’en Fournier, en Bernard Chauvreau, va se qui va difondre en el món aeronàutic francès el model RF-1. Malgrat això, en Bernard en una exhibició duta a terme a l’aeròdrom de Dijon-Val Suzón va entrar en pèrdua i va trencar l’aparell, el que va representar la pèrdua definitiva del prototip.
René Fournier va iniciar la construcció d’aquest motoveler gràcies a un amic ferrer que li va deixar espai al seu taller, el prototip, però, el va acabar de construir a finals del 1957 en una bogaderia abandonada posada a la seva disposició per un hoteler de la Costa Blava.
Un pilot amic d’en Fournier, en Bernard Chauvreau, va se qui va difondre en el món aeronàutic francès el model RF-1. Malgrat això, en Bernard en una exhibició duta a terme a l’aeròdrom de Dijon-Val Suzón va entrar en pèrdua i va trencar l’aparell, el que va representar la pèrdua definitiva del prototip.
L'Sportavia René Fournier biplaça RF-5B,
va dotat d'un motor Sportavia-Limbach SL 1700 E. de 68 CV.
a 3600 voltes minut.
va dotat d'un motor Sportavia-Limbach SL 1700 E. de 68 CV.
a 3600 voltes minut.
- Envergadura: amb les semi-ales esteses per volar 17,02 mts.
- Envergadura: amb les semi-ales plegades per l’hangaratge 11,22 mts.
- Llargària: 7,71
- Alçada: En situació de vol 2,60 mts.
- Alçada: En situació estàtica, d’aparcament 1,95 mts.
- Tren retràctil: una sola roda principal, amb roda de cua.
- Àrea de l’ala principal: 19 m2.
- Corda: 1,18
- Coeficient de planeig: 15,4
- Diedre: 3º
- Pes en buit: 475 Qls.
- Pes en condició de vol: 680 Qls.
- Envergadura: amb les semi-ales plegades per l’hangaratge 11,22 mts.
- Llargària: 7,71
- Alçada: En situació de vol 2,60 mts.
- Alçada: En situació estàtica, d’aparcament 1,95 mts.
- Tren retràctil: una sola roda principal, amb roda de cua.
- Àrea de l’ala principal: 19 m2.
- Corda: 1,18
- Coeficient de planeig: 15,4
- Diedre: 3º
- Pes en buit: 475 Qls.
- Pes en condició de vol: 680 Qls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada