Presentació en el Museu d'Història de Catalunya del documental històric, "Virgilio Leret, El Caballero del Azul" El qual, avançant-se a altres dissenys al món, va patentar l'any 1935 un motor a reacció.
El proppassat dimecres dia 23 de novembre, d'aquest 2011, a les 7 hores de la vesprada, es va dur a terme la presentació del documental "Virgilio Leret, El Caballero del Azul" Virgilio Leret Ruíz (Pamplona 1902 - Melilla 1936), capità de l'exèrcit, aviador i enginyer mecànic electricista, va patentar l'any 1935 el motor turbocompressor a reacció. Parlava correctament francès i àrab i va escriure un bon nombre d'articles i algun llibre. Ell signava les seves publicacions sota el pseudònim d'"El Caballero del Azul".
La seva brillant i vertiginosa carrera militar va acabar bruscament en ser afusellat a Melilla quan es va oposar, el 17 de juliol de l'any 1936, a la rebel·lió colpista. Aquest fet és considerat com el primer episodi de la guerra civil espanyola. Anys abans havia conegut a Barcelona a qui seria la seva esposa, Carlota O'Neill, escriptora i periodista que marcaria profundament la seva vida i que va ser l'encarregada de mantenir viva la seva memòria. Experts aeronàutics reconeixen actualment que les aportacions de Leret al món de l'aviació haurien estat a la mateixa alçada que les dels seus coetanis Hans Von Ohain i Frank Whittle, enginyers alemany i angles que van desenvolupar motors similars al seu, encara que més tard en el temps.
La seva brillant i vertiginosa carrera militar va acabar bruscament en ser afusellat a Melilla quan es va oposar, el 17 de juliol de l'any 1936, a la rebel·lió colpista. Aquest fet és considerat com el primer episodi de la guerra civil espanyola. Anys abans havia conegut a Barcelona a qui seria la seva esposa, Carlota O'Neill, escriptora i periodista que marcaria profundament la seva vida i que va ser l'encarregada de mantenir viva la seva memòria. Experts aeronàutics reconeixen actualment que les aportacions de Leret al món de l'aviació haurien estat a la mateixa alçada que les dels seus coetanis Hans Von Ohain i Frank Whittle, enginyers alemany i angles que van desenvolupar motors similars al seu, encara que més tard en el temps.
La taula de la presidencia l'ocupaven, d'esquerra a dreta:
Mikel Donazar Jaunsaras, Delegat d'EiTB a Navarra, director del film, i guionista del mateix junt amb Victòria Alfonso Seminario, Carlota Leret O'Neill filla d'en Virgilio Leret, Agustí Alcoberro, Director del Museu d'Història de Catalunya, i Teresa Diaz-Caneja Planell, Directora de la Fundació AENA.
Exceptuant la senyora Carlota Leret, abans de la projecció del documental els representants de les tres institucions responsables del mateix varen dirigir llurs paraules al públic. La senyora Carlota va intervenir posterior a la pel·lícula.
Exceptuant la senyora Carlota Leret, abans de la projecció del documental els representants de les tres institucions responsables del mateix varen dirigir llurs paraules al públic. La senyora Carlota va intervenir posterior a la pel·lícula.
El patrocini de l'acte va ser recolçat pel Museu d'Història de Catalunya. On AENA per mitjà de la Fundación AENA amb Euskal Telebista i en col·laboració amb l'Universidad Pública de Navarra, difonen el documental de 70 minuts de durada a diversos llocs de l'Estat Español.
Acabada la projecció de pel·lícula del seu pare, la senyora Carlota Leret O'Neill va recordar-lo expressant una colla de fets i vivències que amb ell va viure fins el moment en què junt amb la seva mare i la seva germana gran Mariela el varen veure per última vegada quan va sortir de la base d’hidres a Melilla, per incorporar-se a les tropes republicanes en les primeres hores de la revolta franquista.
Amb unes paraules que varen emocionar als presents, hi va afegir tota la trista història de patiments, junt amb l’empresonament de la seva mare dels temps de la guerra i durant la post guerra fins que el 1949, estant la mare en llibertat condicional, junt amb la seva germana s’arribaren des de Madrid a Barcelona i decidiren embarcar-se fugint a Amèrica en un vaixell mercant, a on el seu bon capità les va ajudar a quedar-s'hi resolent un problema de documentació.
Amb unes paraules que varen emocionar als presents, hi va afegir tota la trista història de patiments, junt amb l’empresonament de la seva mare dels temps de la guerra i durant la post guerra fins que el 1949, estant la mare en llibertat condicional, junt amb la seva germana s’arribaren des de Madrid a Barcelona i decidiren embarcar-se fugint a Amèrica en un vaixell mercant, a on el seu bon capità les va ajudar a quedar-s'hi resolent un problema de documentació.
Per a quins vulgueu veure'n un breu reportatge amb DVD que ofereix la cadena Basca Euskal Telebista, premeu aquí:
http://www.eitb.com/es/television/detalle/618327/etb-presenta-documental-virgilio-leret-el-caballero-azul/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada