dijous, 25 d’agost de 2011

Efemèride del 80è aniversari de la fundació del primer aeroclub a Sabadell.



        L’acte fundacional del primer aeroclub a Sabadell es va dur a terme la vesprada del dimarts dia 25 d'agost de l'any 1931, amb la presencia d’un grup d’entre vint i trenta afeccionats assidus al Camp de Vol de Ca N'Oriach, situat al Nord de Sabadell, tots ells es reuniren al “Saló de Te” del cèntric Cafè Euterpe de la Rambla de la República a fi d’instaurar un aeroclub a la Vila.
        Aquells capdavanters de l’aeronàutica local, denominaren la nova entitat com "Club Aviació Sabadell", i a l'ensems decidiren el disseny definitiu de l'emblema.
        I havent-se nominat també els càrrecs dels membres d’aquella primera junta, seguidament s'aprovaren els estatuts, i a l'endemà mateix, els seus responsables lliuraren la documentació pertinent al Govern Civil de Barcelona.

        Una nota del catalanista Diari de Sabadell, publicada el Diumenge 30 d'agost del 1931 a la segona pàgina, ens ha permès saber quins foren els membres escollits de la junta directiva fundacional.

Llista membres junta directiva
        L'adreça del carrer d'en Víctor Balaguer a la qual es refereix la nota, avui Carrer del Sol, ho va ser interinament degut que s'esperava rebre la documentació del Govern Civil per correu quan encara l'aeroclub no disposava d’una seu administrativa i social, i en el primer pis d'aquest domicili hi havia unes oficines de gent pròxima a l'aeroclub.

        Les autoritats administratives foren diligents, i el dia 3 de setembre següent varen segellar la documentació que donava ales jurídiques al nou aeroclub.
        En aquells primers dies la junta directiva va llogar un reduït entresòl al número 6 de la mateixa Rambla, a on inicialment van establir la seva adreça, davant per davant del Restaurant Euterpe a on s’havia dut a terme l’acte de la fundació de l’aeroclub.

        En aquell mateix mes de setembre, el Club va adquirir un planejador “Anfänger” que era propietat d’en Lluís Cuatrecases, veí de la Vila de Camprodon, que frequentava Ca N’Oriach, que se l’havia construït amb plànols alemanys i volava en els rodals de la seva Vila. D'aquesta forma es va poder començar a volar d'una forma econòmicament assequible.

La colla de Ca N'Oriach.
        A la foto si veu en primer terme el planejador "Anfänger" adquirit pel Club, amb el grup del Vol a Vela al costat seu junt amb altres visitants de l'aeròdrom de Ca N’Oriach, i a segon terme es veu el biplà Hanriot HD14 propietat d'en Joan Bonamusa i Montserrat que va iniciar els seus vols a Ca N'Oriach a principis de l'any 1930, a on hi va construir un hangar. La foto prové de l'Arxiu d'en Josep Llàcer Sallarès.

        L’entresòl al número 6 de la Rambla va resultar de cabuda insuficient donat el gran nombre de socis que va anar adquirint l’aeroclub, i el desembre de l'any següent, el 1932, el Club es va allotjar en un nou estatge molt més gran que l'anterior, en un edifici cantoner situat a la Via Massagué, amb entrada a l'aeroclub pel número 2 del carrer Escola Pia des d'on s'accedia a l'estatge situat al primer pis.
        En aquella ocasió el Club va canviar de nom i va passar a dir-se "Aero Club de Sabadell i del Vallès". Convertint-se en una entitat que abastava les dues comarques vallesanes. D'aquesta forma, l'aeroclub va tenir accés a certes subvencions administratives a les quals no hi hagués tingut entrada si fos una entitat merament local.

-Les paraules en negreta i marró fosc, així com també les imatges,
sons link que obren pàgines Web o prement-les amb el ratolí s'engrandeixen-


L'inci de l'aviació a Sabadell

        El Camp de Vol de Ca N’Oriach, el qual va ser decisiu per portar a terme l'activitat aèria que va dur a Sabadell a la creació d'un aeroclub, havia estat oficiosament inaugurat el dissabte dia 4 d’abril del 1925 quan el pilot Josep Canudes s’hi va arribar volant des el seu aeròdrom situat a El Prat de Llobregat. En el vol l’acompanyava el sabadellenc en Ferran Llàcer i Carreras el qual va ser el vertader pioner de l’aviació de Sabadell, i qui des de l'octubre del 1919, per causa d'un aterratge d'emergència a la Creu Alta de Sabadell d'un biplà TH-III, va fer que Llàcer, gràcies a aquest primer contacte amb l’aviació, iniciés repetits encontres amb el pilot Canudas, la qual amistat va estimular la decisió d'aquest famós aviador que el va ajudar amb tot i per a tot a fi que s’aconseguís obrir l’activitat aèria a Sabadell.

Primer diumenge a Ca N'Oriach.
        La foto correspon al matí del diumenge dia 5 d’abril del 1925 al Camp de Vol de Ca N'Oriach. El primer de l’esquerra és en Ferran Llàcer, i en Josep Canudas es veu repenjat a l’hèlix de l’Aviatick amb vestit de vol. El penúltim és el pilot Guillem Xuclà. Els altres personatges no els hem pogut identificar. Fotògraf, Fermí Abad Ribera. Arxiu: Unió Excursionista Sabadell.

        El motiu que a Ca N'Oriach s'hi instal·lés un Camp de Vol, va ser degut al que es volia organitzar un festival aeri l’abril del 1923, Ferran Llàcer, junt amb els pilots Josep Canudes i Guillem Xuclà, des l'aire i per terra, foren quins examinaren els terrenys dels voltants de Sabadell a fi de trobar el lloc idoni per a convertir-lo en camp d’aviació.


L'embranzida.
A l'horitzó, el futur aeròdrom.

        Una vegada instal·lat l'aeroclub en la seva nova seu, la junta directiva va ser renovada i va continuar amb el projecte, que per cert es trobava en fase avançada, a fi d’instal·lar un aeròdrom de dimensions idònies per les modernes aeronaus, donat que el de Ca N'Oriach resultava de mides insuficients. El projecte estava iniciat des de finals del 1931, just establert l'aeroclub, i va ser a partir del gener del 1932 que va fer passes administratives concloents.
        Per estalviar despeses i fer més viable la construcció de l'aeròdrom, l'Ajuntament va oferir al Ram de la Guerra -Aviació Militar- els terrenys per a la seva construcció, la qual proposta va ser acceptada. Idea aquesta que va sorgir de la junta directiva de l'aeroclub.
        El lloc escollit va ser el gran pla que s'estenia, igualment com avui, al costat de l'extensa recta entre els quilòmetres 346 i 347 de línia del tren del Nord (avui RENFE) al Sud-Oest de Sabadell. L'Ajuntament va crear un Patronat Pro Aeròdrom al maig del 1932, presidit per l'Alcalde Senyor Salvador Ribé García, compost per personatges rellevants, tant de la política com econòmica i industrial, entre elles hi constava el propi president de l'Aero Club de Sabadell i del Vallès senyor Antoni Campmajó i Pujolà.


        Es donava la circumstancia que aquests terrenys ja havien estat escollits per la institució barcelonina "Asociación de Locomoción Aérea" duran l'"Expossició d'Aviacio i Aerinautica" que se celebrava a Sabadell l'agost de l'any 1910, donat que aquesta institució es trobava cercant un lloc a on instalar-hi un aeròdrom amb tots els serveis inclosa una escola de pilots, va proposar a l'Ajuntament de Sabadell que els facilités el desenvolupament del projecte.
        Per raons que en el link s'expliquen el projecte va fer aigües, i tot va quedar en un foc d'encenalls.
        Hagués estat la primera instal·lació aeronàutica de tot l'Estat Espanyol.


Obriu-se el Diari de Sabadell on-line.
Podreu ampliar la informació d'aquest important esdeveniment de la nostra aeronàutica obrint els diferents articles publicats al Diari de Sabadell:

- "Efemèride dels 80 anys de la fundació del primer aeroclub a Sabadell".
- "Història de l'actual aeròdrom de Sabadell".
- "Centenari de l'Exposició d'Aerinàutica i Aviació".
- "Centenari del primer vol d'un avió a casa nostra".



Precoç inauguració de l'"aeròdrom".

        El projecte del nou aeròdrom va fruitar i el dia 14 de juliol de l'any 1933, la Caixa d'Estalvis de Sabadell va signar junt amb l'Ajuntament de la Ciutat un crèdit d'un milió de pessetes a fi que es poguessin adquirir els terrenys necessaris per l'aeròdrom i també per que s'hi duguessin a terme les obres corresponents a la seva explanació. Que dit sigui de pas, l'àrea a remoure no era massa extensa.
        Les ganes de la Ciutat per posseir un aeròdrom havia adquirit tanta força que impacients els seus habitants per veure-hi avions transitant, tant per part de l'Ajuntament com del propi aeroclub, amb la concomitància dels ciutadans, varen organitzar un festival aeri que es va dur a terme sobre els terrenys que serien adquirits per l'Ajuntament més enllà del mes d'agost després de la Festa Major, dins la qual va esdevenir el festival el dilluns dia 7.
        La troballa d'unes imatges cinematogràfiques guardades a l'Arxiu Històric de Sabadell ens permetran veure algunes escenes d'aquell festival aeri "furtiu".





Tenim aeròdrom i la nova avioneta.

        Una vegada inaugurat oficialment el nou aeròdrom sabadellenc, el dissabte dia 4 d'agost del 1934, va iniciar-se l'activitat aèria la qual s'ha sostingut fins els nostres dies. L'autorització fou signada el dia 14 de juliol anterior i va ser publicada al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya el dia 26 del mateix mes.
En aquell mes d'agost del 1934 l'Aero Club de Sabadell i del Vallès, va adquirir un avió de dues places costat a costat i d'ala alta, de la marca francesa Potez model 36/14, amb motor lineal de quatre cilindres Renault i de 95 CV.
        L'aparell va ser recollit a l'aeroport parisenc d'Orly pels pilots Josep Maria Carreras Dexeus i el pilot sabadellenc en Jaume Picañol i Camps.

        L'avió va ser presentat en societat, "batejat", la diada de Reis del 6 de gener del 1935.

        Vegeu el vídeo:



        De la mateixa forma, en Joan Ribalta i Codorniu, secretari de l'Aeri Club de Sabadell i del Vallès des el 1933, en la primavera del mateix any 1935, va dur a terme una filmació aèria sobre Sabadell i els seus rodals, i també de Sant Llorenç del Munt -La Mola. Vegeu-la també.




        A França, s’hi guarda un aparell idèntic al que va tenir l’aeroclub sabadellenc. Aquest Potez 36/14 actualment es troba damunt d’un pedestal encabit dins l’estació de Ferrocarril de la població francesa d’Albert al departament de La Somme, a l’extrem Nord del país, i a un centenar de quilòmetres al Nord de París.
        De l’aparell vaig realitzar un reportage fotogràfic la diada de sant Joan del 2004.
Vegeu-lo.


Monument a una Potez 36/14 autèntica a l'estació de FF d'Albert
        En Claude Alves, a llavors president de l’Assotiation Histoire de Méaulte, qui va volar amb aquest avió ara exposat a l’estació de tren d’Albert, explica que el brugit del motor era bonic, “ronca amb suavitat; i fa com una musiqueta”, va expressar.

La Potez 36/14 dins de l'estació del FF a Albert.Pere Ribalta i Claude Alves a le sportes d'Airbus de Méaulte.

        A la Revista de l'Aeroclub s'ha publicat un article referit a aquest 80è aniversari del primer aeroclub que va tenir Sabadell. Premeu amb el ratolí sobre la imatge o bé en el link.
Premeu amb el ratolí sobre la imatge per obrir l'article.


Pere Ribalta i Puig
Aviador i estudiós de l'aviació catalana.


Cap comentari:

Publica un comentari