En els seixanta anys d'un bateig de l’aire.

L’esdeveniment es produí el matí del dilluns dia 19 de març de l’any 1951 diada de Sant Josep, que en aquella època era dia festiu. Un dia meteorològicament tranquil, amb un bon Sol, sense vent i fresquet. El neòfit tenia onze anys. La De Havilland Tiger Moth DH 82 biplà de l’Aero Club de Sabadell, amb el sobrenom de “La Mallorquina” donat que havia estat adquirida al Real Aero Club de Baleares, va ser la catifa màgica amb la qual va dur a terme el seu somni de feia temps, o de sempre... Volar!!!

La De Havilland Tiger Moth DH 82 amb la qual vaig fer el meu bateig de l’aire. Foto presa pel company aviador en Josep Maria Royo i Curià. Imatge datada a la tardor del 1950.

L’experiència: El protagonista, i avui soci de l'Aero Club Barcelona Sabadell, fou el nen en Pere Ribalta i Puig. El pilot va ser en Josep Gorina i Lloveras, llavors director de l’escola de pilots de l'aeroclub de Sabadell, el de Barcelona tot just no havia arribat. De les dues places descapotades en tàndem de l’avioneta va ocupar la davantera, assegut amb el paracaigudes i un parell de coixins afegits. Això sí, amb un casc i olleres d’aviador de la seva talla que els Reis Mags d’aquell proppassat gener li varen deixar al balcó.
En Pere explica com va viure aquell seu primer vol: "Eren quars de dotze, i amb un soroll tronador el que feia el motor, la Tiger va emprendre l'embranzida. En envolar-nos virarem immediatament a l’esquerra tot passant sobre la via del tren i anant a trobar l’artèria vial principal de Sabadell, que des la Creu de Barberà la sobrevolarem tot pujant Rambla a munt. L’Ajuntament i l’església Arxiprestal de Sant Fèlix quedaren a baix a l’esquerra, a continuació el Passeig dels Semalers (l’antiga Plaça Major) tot just en obres, avui convertit en un Passeig amb el nom d’aquesta antiga plaça. Tot seguit, i un tant vertiginosament, volarem per sobre l’estret i molt antic carrer de Manresa i a continuació la plaça de l’Àngel, per immediatament arribar damunt de casa meva a la Via Massagué, habitatge el qual llinda amb la paret Nord de l’església de la Puríssima Concepció, a on, completant un parell de viratges a l’esquerra pràcticament a la vertical, veia a la mare que des del jardí feia senyals brendant un davantal. Jo, entusiasmat, amb els braços i mans que el fort vent mels retorçava i la força centrífuga del viratge mels empenyia cap dins la carlinga, l’intentava correspondre en aquells moments incomparables d’intensa emoció. Tot seguit vàrem anar a sobrevolar l’Escola Pia, el meu cole, des d’on retornarem al camp d’aviació. En la curta final passarem sobre els antics hangars republicans i pel dret prenguérem terra al costat de la via del tren d’allà a on n’havíem partit, aturant-nos al mateix indret a on hi havia la *“T”. S’acabava de produir un prodigi que sortosament em marcaria una empremta en la meva existència".

La quitxalla aeronàutica. D'esquerra a dreta: Joaquim Ribalta, la nena Maria Teresa Obradors, l'Antoni i en Pere Ribalta el “batejat”, i la filla d'una amiga de la família dels Ribalta, posant davant la De Havilland DH-94 Moth Minor, de matrícula EC-ACN. Al fons de la foto s’hi veu el morro d’una Auster V-J1 Autocrat matriculada -EC-ANI. Foto de finals de la primavera del 1951. Com era costum en aquella època, una colla de socis de l’aeroclub varen fer una volada gratuïta que per sorteig setmanal els va tocar pel dia anterior, diumenge llista la qual va ser publicada al Diari de Sabadell. En Pere, en no ser soci per l’edat, va ser el seu pare, en Joan Ribalta i Codorniu, membre de la junta directiva de l’aeroclub, qui va abonar el cost del vol.

La història aeronàutica del protagonista la trobareu a: http://www.sabadell-aviacio-historia.com/curriculum_PRP-.htm

*Com sabreu la “T” es trobava confeccionada d’unes peces de tela blanca de bones dimensions i que tenia la forma d’aquesta lletra, que a conveniència era col·locada a un determinat punt de l’aeròdrom, estesa sobre el terra i orientada cara el vent segons la forma que tenia de l’avió. Servia de referència des de l’aire per saber la direcció del vent i en conseqüència per l’orientació dels pilots a l’hora d’aterrar i d’envolar-se amb les avionetes. Senyal a l’entorn de la qual s’hi reunien els pilots i altres afeccionats a fi de romandre al mateix indret d’on es desenvolupava l’activitat aèria del dia. Curiosament, aquell dia el vehicle que va portar a en Pere fins l’aeròdrom va ser un Ford tipus “T”.

Aeribalta.com