Estem acostumats a veure aeroports amb una o més pistes, molt o poc transit aeri, aeròdroms amb pistes asfaltades o de camps de vol de terra compactada, i d'herba, amb una lleugera inclinació, unes més curtes i d'altres més llargues, però ni ha que son un espectacle, de les que diries que no hi pot aterrar un avió, i l'avió hi aterra i s'hi enlaire.
En el següent vídeo, es pot observar com l’experiència, habilitat i perícia, o de vegades la valentia i també probablement l’atreviment ben calculat, permeten de forma continuada efectuar aterratges i envolaments espectaculars. El lloc és l'aeroport Tenzing-Hillary, OACI:VNLK, de Lukla, Nepal, 27°41'12.69"N - 86°43'50.33". És als peus de l'Everest, amb una pista d’aproximadament 500 mts. i a 2.800 mts. d'alçada, on hi aterren bimotors de més de 17 places, realitzant tant el Landing com el Take-off, que sempre en resulta una arriscada maniobra.
En el següent vídeo, es pot observar com l’experiència, habilitat i perícia, o de vegades la valentia i també probablement l’atreviment ben calculat, permeten de forma continuada efectuar aterratges i envolaments espectaculars. El lloc és l'aeroport Tenzing-Hillary, OACI:VNLK, de Lukla, Nepal, 27°41'12.69"N - 86°43'50.33". És als peus de l'Everest, amb una pista d’aproximadament 500 mts. i a 2.800 mts. d'alçada, on hi aterren bimotors de més de 17 places, realitzant tant el Landing com el Take-off, que sempre en resulta una arriscada maniobra.
Encara que sembli una fantasia a Lukla hi ha moments d'autèntica saturació del tràfic, on els pilots fan maniobres de vertadera habilitat i experiència en el taxing, si bé és cert que pels països Asiàtics, el comportament del tràfic arreu es comporta en forma de caos permanent, però els pilots que aterren a Lukla hi estan molt habituats, vegeu el vídeo següent que n'és una bona prova.
Ara anem a l'altre extrem del planeta, més concretament al mar del Carib, on es troba l'illa de Saint Barthélemy, allà s’hi troba l'aeroport de l'illa,Gustaf III OACI: TFFJ, amb una pista de 600 mts. de longitud i que la capçalera 10, es troba a uns quaranta cinc metres per sota del terreny en què s’efectua la curta final, per la qual cosa cal deixar que l’avió caigui pendent avall fins arribar a la pista. Observareu com les Cessnes Caravan tenen dificultats de frenada cap al final de pista.
D'altres amb menys experiència i no controlant la velositat, no toquen l'asfalt de la pista fins cap els 400mts, quan devia d'haber abortat i fet "motor i a l'aire".
En aquest cas ens podem fer una idea de com es viuen els darrers moments d’un aterratge en aquest aeroport des de dins de la cabina d'un avió.
Continuem al Carib, a l'illa de Saba es troba l'aerport Yrausquin, amb una pista que no arriba als 390 mts., on les companyes aèries no escatimen possibilitats de transport aeri, tot i que no sé jo si seria capaç d'arribar-me amb un bimotor com els que fan servir els turistes i treballadors que van i venen.
Per acabar, ens traslladem a Europa, als Alps Francesos ens trobem amb l'aeròdrom de Courchevel, al llindar amb els Alps Italians, en aquesta zona habitualment hi aterren els aviadors que tenen l'oportunitat d'anar a esquiar allà, ja que les pistes d'esqui son a tocar dels hangars, així doncs arribem amb l'avioneta, l'aparquem, treiem els esquis, ens posem les botes i apa!, com aquell qui res ja estem esquiant.....
Fora bromes, la pista és realment curta, no té una longitut superior als 350 mts., amb una inclinació aguda, la qual permet fer un take-off guanyant velocitat ràpidament gracies a la seva accentuada pendent, i per el contrari, a l'hora de fer el Landing i gracies a la seva pendent que ara ens feria pujada disminueix de forma enèrgica la velocitat de l'avió, de fet sembla fàcil però res mes lluny de la realitat.
En primer lloc vegeu un reportatge i tot seguit uns quants aterratges.
Increible oi?
JR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada