dilluns, 22 de novembre de 2010

Arrossada de Vol Rasant a Moìà

Encontre de membres i altres amics de Vol Rasant a Moià el proppassat dissabte dia 20 de novembre del 2010.


Una trobada per fomentar millor l’aviació lleugera, a fi de fer créixer el nombre d’aficionats dins d’aquest meravellós camí dels cels. Amb bateigs de l’aire per quins senten l’atractiu de volar i fer-se pilots, Aquests encontres a Moià, l’infatigable Vol Rasant n’organitza tres per cada any, pretenent que a més de volar i concentrar el millor nombre d’ULM’s a l’aeròdrom de la Vila, en la qual hi va néixer en Rafel de Casanova i Comes el 1660, es formin grups per difondre i dirimir diferents temes tècnics del volar, com sons la navegació, les regles de vol, carga i centrat, cartes aeronàutiques, normes dels diferents espais aeris que se sobrevolin, i altres disciplines les quals integren la nostra afició. Un encontre en el qual vàrem poder fer nous i bons amics. Els aviadors especialistes en vol de muntanya, Marlies Campi i Àngel Ibañez, igualment ens acompanyaren en la celebració.


El dia es va iniciar amb una meteorologia adversa, plovia amb intensitat. Els primers en arribar en avioneta varen ser aixoplugats sota un paraigua en sortir de l’avió, cosa que en aquest cas el pilot Joan Manel Foj va agrair el curós resguard al seu amic Arki (Joan Garcia).

En Manel Foj i en Joan Garcia fan una estima de probabilitats de com evolucionarà la meteorologia guiats pel mapa que mostra la informació del radar del Servei Meteorològic de Catalunya a través del BlackBerry d’en Joan. El radar els deia que faria bon temps en unes dues hores, i no va mentir.

Preveient que els estòmacs participants reivindicarien la seva contribució a la festa, en Pere Gascón i en Drigui (Josep Rodríguez) en aquests moments en presència de la Concepció Faus esposa de qui us escriu, es troben cuinant un magnífic arròs repartit entre dues grans paelles donat que s’esperava l’arribada de molta concurrència. Doncs sí!, Rondaren els setanta comensals.


















Altres, com la Maria i la Cruz s’afanyen preparant els aliments que substanciarán l’arrossada, a més d’organitzar la taula.

Ep!, Una de pops!...

Els cuiners, experts també amb el Pop a la gallega, van aplicar una técnica d’estovament que no va fallar. Tot va consistir en una manyosa forma de desfibrilació muscular de l’octòpod. Fórmula que en aquesta crònica no serà revelada.

Segons ens va informar el company Guzmán, sembla que l’atribució que es fa del Pop a la gallega, no és, però procedent de Galícia. El van elaborar amb èxit per primera vegada uns extremenys a finals del segle XIX, doncs els gallecs menyspreaven com una deixalla els pops, donat que no es podien menjar per la seva carn endurida, i uns extremenys que comerciaven espècies com el pebre vermell amb Galícia varen descobrir com amorosir-los i cuinar-los. Déu n’hi dó...


A punt de buidar-la, una d’ambdues paelles es mostrava així d’exuberant.

Un pa de forn de pagès
Un pa rodó de pagès, dels autèntics, de quasi 50 cms. de diàmetre, es va ajuntar a les delícies de l’arròs i el Pop, que resultà ben bo. El va portar en Pere Gascón de qui sap a on. Lamentem no haver-lo pogut fotografiar a temps per mostrar-lo.













En cessar la pluja, va arribar a sortir el Sol. D’ací d’allà tot volant arribaren a temps a l’àpat alguns amics i socis de Vol Rasant. També en Llobet des Avinyonet del Penedès amb un Savannah.

L’anunci del pròxim curs de radiofoniste nacional cridava als concurrents.

Un exemple da la classe de profit que hom pot obtenir en aquests encontres és la demostració que en Josep Santacana d’Aeroplans Blaus ens va fer d’un instrument de glass cockpit de la casa DYNON, l‘EFIS-D6.


Esperem veure-us volant ben aviat i també joiosos participant en el pròxim encontre!!!

Edició i fotos:
Pere Ribalta

Cap comentari:

Publica un comentari