Proves científiques en situació de microgravetat (absència de pes) en vol acrobàtic.

Per experimentar la gravetat en el llindar del g-zero, ja no és necessari emprar els grans avions, ni tant sols sortir a l’espai exterior. L'experiència és fruit d'un acord entre UPC, CRAE, BAIE, i l'Aero Club Barcelona-Sabadell que han proposat una activitat per a investigadors, estudiants i empreses interessades en portar a terme experiments en microgravetat per mitjà de vols acrobàtics amb una avioneta de l’Aero Club de Barcelona-Sabadell.

Un grup d’estudiants pertanyents a la Universitat Internacional de l'Espai, dedicats específicament a aquesta classe de ciència, s’ha desplaçat a l’Aeroport de Sabadell, vinguts de Canadà, França i el Regne Unit, a fi de dur a terme una prova d’absència de pes.

Heus ací el grup d’estudiants acompanyats pel Dr. Antoni Pérez-Poch, professor de La Universitat Politècnica de Catalunya, i el pilot Daniel Ventura expert en acrobàcia aèria, tercer i quart des la dreta, respectivament, i la cinquena persona des la dreta és Glòria Garcia-Cuadrado, directora de Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAIE).

La microgravetat és un fenomen de tipus inercial, per exemple, es tracta del mateix fenomen que experimentem quan viatgem en un cotxe i agafem una corba molt pronunciada, fet que produeix un efecte inercial que ens empeny vers el costat extern de la corba, (força centrífuga) i junt amb nosaltres també es desplacen els objectes de dins del vehicle. En aquest cas, es dibuixa una parabòlica en sentit horitzontal, però, quan s’ha de produir el fenomen de la microgravetat, la corba es deurà de dur a terme en sentit vertical, de manera que per obtenir la g-zero, utilitzarem un avió que ens permetrà dibuixar una corba parabòlica en aquest sentit, pujarem i baixarem.

Per aquesta experiència el pilot efectua una corba parabòlica que consta de tres moments, a una velocitat adequada i amb prou embranzida encabrita l’avió, tirant amunt en un angle de 45º (moment en què els ocupants i objectes tendeixen a incrementar el seu pes, o sia, esdevé una sensació d’increment de la força de gravetat inversament a la microgravetat), iniciant immediatament el canvi de direcció per fer-lo baixar, passant tot seguit per la posició horitzontal. Entre els moments de pujada i baixada (en el canvi de sentit de la direcció) es produirà l’efecte de la microgravetat, els ocupants de l’avió, lligats amb els cinturons de seguretat, tindran la sensació de no pesar gens, deixant de tocar als seus seients, les seves cames i braços igualment s’elevaran per un espai de temps d’uns 8 segons, en els quals percebran una absència de pes mentre realitzaran la prova de percepció mirant les imatges de la pantalla de l’ordinador.

Imatge que mostra la trajectòria en sinusoide per obtenir la gravetat zero -g0.

Imatge de El Periódico pertanyent a un article publicat el dia 8 de novembre.

Aquest efecte, succeeix quan la persona cau vers la terra en una acceleració igual a la força de la gravetat, o sia, 9,8 metres per segon al quadrat, moment que és designat amb la lletra g minúscula, que és el nostre propi pes sobre la superfície de la Terra, el que ens confirma una bàscula.

A l’espai, els objectes que giren a l’entorn de la Terra es troben sotmesos al mateix fenomen en mantenir constantment un gir al seu entorn a una velocitat específica.

Reglamentàriament els ocupants d’un avió acrobàtic deuen de col·locar-se el paracaigudes. L’avió és de la marca francesa 'Constructions Aéronautiques Parisiennes' (CAP) i el model és el Cap-10. Amb un motor que desenvolupa uns 200 cavalls de potència.

En aquesta ocasió, la prova científica consistia en què en els moments de manca de gravetat, uns 8 segons de durada aproximadament, els estudiants, acompanyats del seu ordinador personal en el qual es mostraven un grup d’imatges en la pantalla, escollissin la que en aquells instants reconeixien com la que millor assimilaven d’entre totes les altres. En aquest cas, fotos superiors, es tracta de l'universitari canadenc Alexander Mellynyskyn, i l'ordinador, situat a la seva falda és envoltat per un cinturó que el lliga per sota dels muscles.

El pilot Daniel Ventura amb l'alumna de ciències, Alexandra N. Kindrat, vinguda des del Canadà, amb la fi de dur a terme l’experiència de percebre la manca d’ingravidesa, realitzant la prova de percepció amb el seu ordinador.

Reporters de La Vanguardia han efectuat una entrevista al Pilot Daniel Ventura, imatge superior, i també als alumnes. En aquest cas de la foto inferior, a la senyoreta Alexandra N. Kindrat. Vídeo-reportatge que ha estat publicat al periòdic on line.

Si vostè està interessat en aquest AO, o si simplement vol saber més sobre aquesta iniciativa, per favor posi's en contacte amb el professor Antoni Pérez Poch en el +34 93 413 7361 o en mailto:antoni.perez-poch@upc.edu.

Vídeo amb exemples d'antigravetat simulada amb vol parabòlic.

Link a la notícia publicada a El Periódico del dia 8 de novembre del 2010.

Texts i fotos:
Pere Ribalta